Superheroïnes quotidianes

Heu anat mai a triar un arrissador de pestanyes? És una de les milers de tasques que fa una dona durant la seva jornada i no és fàcil. No és fàcil com la majoria de les coses a les que s’enfronta. Una vintena de marques, una dotzena de models... però és així. Ens aixequem al matí i ens pintem els ulls abans de sortir. Per què me’ls pinto si a la nit me’ls hauré de despintar? –
penses mentre et resignes agafant el llapis d’ulls o el rímel.

Som unes superheroïnes. Unes superheroïnes quotidianes. Som dones. Semblarà molt feminista però és així. No necessitem celebrar el dia de la dona. Cada dia és el nostre dia. Imagineu-vos com pot ser la jornada d’una dona treballadora amb càrregues familiars. Les coses no han canviat per molt que parlem ara de paritat en la vida domèstica.

Ens despertem ben aviat, posem una rentadora (que estendrem al migdia o al vespre), endrecem el menjador perquè ahir algú es va quedar fins tard mirant la TV i el va deixar impresentable, fem l’ esmorçar dels nens i a la dutxa. Anem a despertar a la nostra parella i als petits, l’esmorzar, vestir-los... i de mentre pensem en què ens podem posar. Ja són les 9, tots fora. Passem per segona vegada al w.c. i ens maquillem (on és el arrissador de pestanyes?). Anem a treballar (del que sigui i on sigui) i com sempre serà un home qui farà el comentari més desafortunat del matí... Hora de dinar. Els nens? No, sort del menjador escolar. Aprofitem per fer alguna feina atraçada. Tornem a treballar. Hora de plegar, passem a fer la compra o algun encàrrec, i els nens... arribem a casa, estenem aquella rentadora, freguem plats, fem el sopar, ajudem als nens a fer els deures, sopem, acontentem a la parella, la cuina, el menjador, el lavabo... i mil coses més! Hora d’anar a dormir, el desmaquillant, les cremes... i, altra vegada, mil coses més.

L’endemà ens trucarà la mare: Filla! Que no penses mai en nosaltres, que ja som grans!, ens trucarà l’amiga: Nena! Quant temps fa que no sortim plegades a fer una copa?... i mil trucades més.

La casa, la família, l’educació... És aquesta rutina la que ha aconseguit que les dones diguem prou. Que sigui ara el moment de la nostra revolució. Des de fa uns anys que les nostres antecessores en aquest món han lluitat aferrissadament pel que és nostre, per la nostra posició en aquesta societat. No és d’estranyar que prengui força entre les més joves la idea de la dona independent, la que no depèn (ni dependrà) de ningú, la que és manté, la que decideix que fa, la que treballa i viatja, la que surt amb les amigues, la que no dóna explicacions... i és tenim massa arrelada la imatge de les nostres besàvies, les supeditades. I és per això que no crec que és mereixi ningú més aquest títol, el de superheroïnes, que les dones de l’actualitat.

Som superheroïnes quotidianes.