Haikú

En record a una època

Quan vaig saber que la següent entrada al blog havia de ser un haikú em va venir al cap l’institut. Concretament un concurs d’haikús que van organitzar pel Sant Jordi de l’any 2003. El meu haikú va rebre el segon premi.

Vivim de somnis

que ens alleugen la vida

i la disfressen.

Però aquest no era pas l’únic que vaig escriure, ni va ser una cosa puntual. Escriure haikús es va convertir en una breu afició.

Blanc i negre,

una fotografia de fa anys

mil records.

Esperant la Nit

passem els nostres dies;

som tan ingenus .

Si tu marxes,

jo et busco però fujo

quan vens.

Els anys d’institut van ser uns anys plens de literatura, narrativa i poesia. Recordo perfectament un dels professors que més va marcar aquesta època i a qui vaig intentar seguir encara uns anys més. Avui rebuscant per internet alguna cosa seva he descobert que un parell d’anys després aquest professor, Pere Pena, va guanyar el XXXIX Premi Joan Teixidor de Poesia de la ciutat d’Olot, Haikús en línia 2005.

Encavalcades
pedres dels marges erms:
temple dels pobres.

Una remor
de paratges exòtics,
també de fam.

En quina obaga
la llum d'un floc de neu
serà immortal?

Pere Pena, “Fragments del discurs”.