Sàhara

Un viatge que m’hagi aportat una experiència cultural... Quin viatge no t’aporta una experiència cultural? Però personalment, l’últim que he fet ha sigut especialment significatiu per mi. Una setmana al Sàhara Occidental. Una setmana d’emocions intenses, de grans descobriments i de treball personal i professional.

Aquest viatge era una iniciativa de la facultat de comunicació de la UAB, es tractava d’anar a fer un taller de periodisme digital als territoris alliberats del Sàhara i als Camps de refugiats de Tinduf. A l’hora de la veritat, aquest viatge consistia en molt més.
Vam viure i conviure amb ells i com ells, vam sentir el que ells senten i sobretot vam aprendre a valorar com és la nostra vida.
Durant aquesta setmana ens va acollir una família encantadora. Formada únicament per dones i dos nens increïbles. No es van limitar a alimentar-nos i donar-nos un sostre, sinó que ens van fer sentir part de la família. Les nits de jocs, cants i tes; les abraçades; les tardes al mercat.... Tot el que aquestes dones ens van transmetre no es pot explicar amb paraules.

Els dies eren llargs i atrafegats. Estaven plens d’hores de viatge en jeep, d’entrevistes i recepcions amb ministres, de visites a escoles, hospitals i com a tot arreu, de sorpreses més que agradables: una parada per fotografiar camells, una estona de jocs a les dunes o unes hores de tes i dàtils a la haima d’uns beduins... I quan arribava la nit, era el moment de posar en ordre tota la informació per tenir dues peces informatives per l’endemà. Després d’un viatge com aquest, he descobert que potser sí que tinc vocació de periodista. Al principi m’impressionava saber que la informació necessària l’havia de recopilar únicament de les fonts que consultàvem durant el dia (casi sempre orals) i que després tenia ben poca estona per redactar alguna cosa amb cap i peus abans que comencessin les festes nocturnes amb les dones de la haima i les veïnes; però també he de dir que el treball en grup facilitava les coses.

Però això no va ser el més important del viatge; el més important sens dubte, és la formació que vaig rebre com a persona. Conèixer una situació de primera mà com la que s’està vivint als territoris sahrauís és una experiència que et marca per sempre; i veure la valentia i esperança que caracteritza als seus habitants et dóna una lliçó que de ben segur pots aplicar-te en algun cas.

Mentre escric aquestes línies, penso amb la Fàtima, la més jove de les germanes que ens va acollir, i les seves gracioses històries de quan va estar a Espanya; amb l’Isa i les vegades que es va adormir als meus braços; amb totes les germanes que ens van acollir, amb les veïnes que tan ens van fer riure; amb el Bachir (el conductor del nostre jeep) i la seva dèria de conduir amb les mans fora del volant... amb tantes persones que vam conèixer i amb tantes coses que vam viure.

Fotos de Gerard Peris

http://sites.google.com/site/fragmentsdesahara/