En una paraula...

Idea

Tantes coses que es queden en idees. Tants pensaments, tants projectes, tantes il·lusions. Aquest blog es defineix així. És un recull d’idees per si fos el cas que no arribessin mai a realitats. Aquest blog parteix d’un encàrrec d’una assignatura de tercer de periodisme, però ara pretén convertir-se en alguna cosa més que un treball o una pràctica.

Ara comença a prendre consciència d’aquesta capacitat que té d’idear cultura.

Wellerisme

Un wellerisme és, en paremiologia, una frase proverbial reformulada, atribuïda a personatges imaginaris, o simplement, adaptada al context que necessitem. Es tracta d’un terme que ve del personatge Sam Weller (Mr. Pickwick) de Charles Dickens
Alguns dels més comuns són: “Algo és algo” dijo un calvo. O “Veremos” dijo un ciego.

Abans d’ensenyar, aprèn; li digueren al catedràtic.

L’amor no té edat, digué la multimilionària viuda de trenta anys.

Val més poc que no res, va remugar mentre firmava les escriptures d’una casa de 200m2.

El vi fa sang, digué l’home quan entrava al quiròfan per sotmetre’s a un trasplant de fetge.

Conversa

Ara ve la segona part de l’exercici… Hem de posar al nostre personatge en una conversa amb dos individus més que, en aquest cas, són en Peter Pan (personatge de la Júlia) i en Homer Simpson (personatge de l’Emma).

Nota: Preferiria estalviar-me aquesta entrada...

Sala d’estar de la família Simpson. En Homer i en Peter estan parlant tranquil·lament.

Homer: M’obliguen a fer un curs sobre Internet a la feina.

Peter Pan: Això només portarà problemes.

H: Per què? Què vols dir?

P: És com si ho veiés. Els nens, abans d’anar a dormir, es connectaran a Internet, al messenger o al facebook per exemple, i ja no demanaran contes als pares per adormir-se. Un ordinador a l’habitació no pot pas ser bo, ni pels pares ni pels nens.

La Colometa sent que parlen i entra a l’habitació.

Colometa: Parleu del curs? Deu està molt bé. Sí, sí, carinyo. Fes-lo, però a l’hora de sopar a casa. No t’entretinguis. I si passes pel bar... només una cervesa.

P: Però tu mare... no et moguis del meu costat! Qui em llegirà els contes sinó?

C: Això mai, tranquil. [encara que sap que no tindrà temps perquè ha de fer totes les feines de casa i tenir-ho tot a punt per quan arribi en Homer]

La Colometa torna a la cuina.

H: Sí que el faré. Ara hi aniré. El curs dura 3 dies... no me’n sortiré. Primer passaré pel bar a fer una cervesa que això sí que m’insipira!

P: No entenc per què necessites beure per imaginar-te coses, personatges...o simplement per divertir-te! Jo també ho faig i no necessito beure res!

H: Això, això, tu continua somiant... Colometa... marxo!

C: Sí carinyo, que vagi molt bé! [contesta des de la cuina]

A la següent escena es veu en Homer al bar, en Peter llegint a la seva habitació mentre s’imagina com vola a través de la finestra, i la Colometa a la cuina, fent el sopar per tots.

Repeteixo: preferiria estalviar-me aquesta entrada...

Fragment de "La plaça del diamant"

…i, amb els braços davant de la cara per salvar-me de no sabia què, vaig fer un crit d’infern. Un crit que devia fer molts anys que duia a dintre, i amb aquell crit, tan ample que li havia costat de passar-me pel coll, em va sortir de la boca una mica de cosa de no res, com un escarabat de saliva… i aquella mica de cosa de no res que havia viscut tant de temps tancada a dintre era la meva joventut que fugia amb un crit que no sabia ben bé què era…

Rodoreda, Mercè. La Plaça del Diamant

Colometa

El personatge que he escollit és la Colometa, la protagonista de “La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda.

Per què m’hi sento identificada?
No l’he triat pas perquè m’hi sento identificada, sinó perquè ara mateix és l’únic personatge que em ve al cap i crec que això pot significar que d’alguna manera aquest personatge em va marcar.
Alguna cosa d’aquest personatge em va impressionar i potser per això no se me n’acudeix cap altre.

Valors positius?
És una dona treballadora, sacrificada, que fa el possible per aconseguir superar-se.

Valors negatius?
És una dona dependent i submisa.
Aquesta combinació de valors tan oposats (positius i negatius) la fan un personatge únic.

Si treballéssim sobre aquest personatge, que destacaríem?
Jo li destacaria aquesta capacitat de sobreposar-se a totes les dificultats, de seguir endavant. Aquesta capacitat de barrejar les emocions amb la seva (realitat) racionalitat.

Si m’introdueixo a la història, quin seria el meu personatge?
Si jo formés part de la història en cap cas seria el personatge. Potser seria una veïna, algú amb una història paral•lela a la del personatge però que la coneix des de sempre. Al marge però observant-la.

Què ha aportat a la humanitat?
ÉS un personatge extrapolable a qualsevol dona de la postguerra. Ha aportat un punt partir del qual les dones han canviat.

Què li dedicaries?
Ja té una novel•la, una obra de teatre, una pel•lícula. A aquest personatge és tan real que fa ombra a qualsevol ficció.

"Em caso amb les Borges"

Totalment surrealista. Aquest dissabte passat vaig anar de boda, però no a una boda normal, sinó a la boda d’un company amb un poble. Al Calvís li va semblar que això d’empadronar-se a les Borges Blanques fos un tràmit de 2 minuts al registre era insuficient; per això amb l’ajuda dels seus companys de MPG (Muntadors de Pollastres Grossos) van organitzar un gran sarau, una boda. Amb gairebé 200 convidats, va ser una diada que molts nuvis haguessin desitjat. Cerimònia al Casal Cívic de les Borges, cercavila pel poble amb personatges representatius de les Borges (una vaca, un ànec, un peix, un pa de ronyó...), vermut al parc del Terrall, que acabà amb remullada i, com en totes les grans celebracions, el banquet, a la Font Vella, seguit d’una tarda de música.

Després de 8 anys vivint a les Borges, Jordi Calvís, ha deixat enrere el seu passat balaguerí amb una festa de que ben segur va durar fins ben entrada la matinada!

Podeu trobar les entrevistes de Catalunya radio, RAC1 i La Manyana Tv a :

http://www.facebook.com/home.php?ref=home#/event.php?eid=169983510474&ref=ts

Ara, a l’espera d’alguna foto...

Tombet pel Pla de Barcelona

El passat cap de setmana el grup Belda i el conjunt Badabadoc va presentar el seu nou recopilatori tot fent un tombet pel pla de Barcelona. Durant el divendres i el dissabte van anar fent concerts per la ciutat comtal acompanyats d’un bon grup de seguidors i admiradors. El primer fou al Centre Comarcal Lleidatà, amb un públic majoritari que triplicava la nostra edat; és va convertir en un concert d’allò més entranyable. El dissabte al migdia, vermut i dinar al famós casino La Violeta a la Vila de Gràcia; un concert (cafè-concert-ball) més aviat familiar i envoltat d’un ambient ben agradable, que es va allargar fins a mitja tarda. El tombet va acabar la mateixa nit amb un concert a Can Vies en motiu de la celebració del 12é aniversari.

El nou àlbum s’anomena “Per Jamaicanes! Èxits nostrats a ritme Caribeny” i per aconseguir-lo calia obtenir una targeta el primer dia i anar-la segellant a cada concert. Si no vau poder assistir al tombet pel Pla de Barcelona també el podeu aconseguir amb l’intercanvi de tota la vida!

I tot el cap de setmana acompanyada d’una colla “tan original”!