Particularitats

Art. Per parlar d’art, primer hauríem d’intentar formular-ne una definició, almenys un esbós del que pot significar aquest concepte tan abstracte. Segons l’enciclopèdia catalana http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0220638 la percepció de l’art ha estat ben diferent durant la història: L’elaboració teòrica i la consagració d’aquesta diferència entre art i tècnica són encara més tardanes: no fou fins al S XVIII que els filòsofs començaren a parlar de l’art en el sentit en què avui és entès [...]Però l’ambigüitat del terme art reflecteix, encara avui, l’ambigüitat dels objectes o les activitats mateixes que designa. [...]Allò que hom aprecia com a artístic en un moment històric no és independent de les transformacions culturals – de la sensibilitat, del gust, de la moda i tot- que, a vegades, fa veure “art” on la generació anterior no veia sinó objectes sense interès.

I quedem-nos encara amb una última reflexió: Si hom vol trobar el denominador comú —el "tret familiar comú", com diu Wittgenstein— entre tots aquests objectes o activitats, que són qualificats d'art, no ha de cercar-lo, doncs, ni en la "forma" ni en la "intenció" d'aquestes obres, sinó en l'estructura a què responen: en el fet que totes elles, en nom d'exigències reals, instauren o estabilitzen un ordre nou —un nou estil— que trenca o erosiona el codi o sistema formal establert i que tendeix, al capdavall, a transformar-se al seu torn en el codi convencional, en la forma de parlar, de fer o de veure, establerta.

Després de llegir això potser encara no podem profunditzar en el què és art, però art hauria de ser el que representi per nosaltres, i justament ho ha de ser en l’ara i en l’aquí.

Per això, després d’haver vist la noticia de la subhasta del sofà preferit d’Yves Saint Lauren per 21.900.000 euros i de la resta de les seves “exquisides” peces i obres d’art no m’escandalitzo, simplement em sorprenc. Hem sorprenc de com és pot arribar a pagar tants i tants diners per l’art, quan l’art hauria de ser accessible per a tothom. I si decidim per unanimitat que aquest sofà o aquesta col·lecció forma part de l’art, encara amb més motius em sorprenc.

L’art d’estimar, l’art de la guerra, l’art de la farsa, l’art de la mentida, el setè art... que són aquests arts? Siguin tècnica o siguin art, no deixen de ser per alguns i en algunes èpoques les millors i més belles de les coses possibles, pensables i realitzables. No és això també art? No ens provoca emocions, influeix en el més íntim de l’individu i ens pertorba? Perquè limitar la definició d’art a un recorregut històric per algunes disciplines o, simplement per algunes subhastes, exposicions d’art o galeries? No és, en fi, estètica?

I això? és art?