Aquest any es celebra el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Fou el 1609 quan Felip III va decretar l’expulsió de gairebé mig milió d’espanyols amb arrels musulmanes, un grup minoritari que conservaven la seva religió i costums. Eren els vestigis del mossarabisme i del mudejarisme que tan correntment s’havia tolerat durant l’Edat mitjana. Aquest fet històric tingué conseqüències terribles per a l’Espanya d’aquells anys, principalment en el Regne de València, on es produí un gran despoblament del camps i feu trontollar l’economia.
Una de les primeres coses que vaig voler saber sobre l’expulsió dels moriscos, era les conseqüències d’aquest fet a la meva terra i l’opinió que se’n tenia. Com sabia tractat el fet o quines impressions havia deixat. Una breu ullada a l’arxiu de premsa de la Paeria (bastant posterior evidentment) ha sigut suficient per veure com havien estat de beneficiosos per Lleida aquells 450 anys de període àrab que tan tràgicament van acabar el 1609. Un exemple el podeu trobar aquí en el Diario de Lérida del dia 10 de febrer del 1968.
Durant el llarg de la història són molts els actes commemoratius que s’han dut a terme a Espanya, però aquest 2009 està prenent un interès especial. Un exemple n’és el material que està realitzant el professor de la universitat Autònoma de Barcelona, José Maria Perceval i que es pot trobar en http://www.1609-2009.es/ i http://www.youtube.com/watch?v=ZMwKAwH9EwA o alguns actes impulsats pel Centre Cultural Islàmic de València. Però com molt bé diu José Manuel Fajardo en un article de El País http://www.elpais.com/articulo/opinion/Moriscos/mayor/exilio/espanol/elpepiopi/20090102elpepiopi_11/Tes aquesta commemoració no deixa de ser una oportunitat política per a molts, cosa que resta afecció a les accions.
Si voleu saber més coses sobre l’expulsió d’aquest poble és interessant consultar http://xarquia.blogspot.com/.
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
